Retorn a Sefarad

Al segle XIV, les comunitats jueves de l'Aleixar, Alforja i Vilaplana, a causa de les persecucions i les prohibicions, troben refugi en una cova de la Mussara, on celebren els seus rituals. Per deixar-ne testimoni, graven al sostre de pedra unes estrelles de David, símbol d'Israel. La comunitat, en ser expulsada i enviada a l'exili, promet passar de pares a fills el testimoni i el secret d'aquell lloc sagrat per servar-lo en la memòria del seu Poble. A la fi de la Guerra Civil espanyola, un exiliat que vivia a Alforja i Reus narra l'exili i el seu periple per la inhòspita França, on coneix el jueu búlgar David Avràmof, descendent de sefardites que van viure a l'Aleixar. Passats els anys, els fills d'aquests dos exiliats es retroben i emprenen el retorn a Sefarad en una sorprenent i apassionant aventura, en la qual són presents la fe, la ciència, la controvèrsia i l'amor.